Ara fa uns dies el diari Tot Sant Cugat, va fer una entrevista a la Marta. Aquí la teniu. Ens ha agradat molt com ha quedat!
Marta Corominas: “Hi ha moltes dones que pareixen tenint orgasmes”
Mariona Sagalés
Entrevista
Fer el camí de la maternitat més fàcil per a les famílies, sense jutjar, i és que com diu la Marta “en la maternitat tothom opina: la veïna, el conductor...”
Vostè tenia un ideal de l’embaràs i el part, i de cop, complicacions...
Jo anava a parir a la casa de parts Mig Jorn, però vaig començar a perdre líquid amniòtic. Em van fer una ecografia a la Maternitat i em van dir que la meva filla, Marina, tenia un problema al cor. Vaig acabar a Sant Joan de Déu. Tot i ser traumàtic no ho vaig viure com un trauma, el trauma va venir amb el postpart.
Continuï, continuï...
En arribar a Sant Joan els vaig explicar que anava a parir a la Maternitat i que tenia el protocol de part natural, que si em podien respectar alguna cosa. Ells, en comptes d’explicar-me què m’estava passant, em van dir: “Aquí això no ho fem”. Després del part em trobo amb la meva filla ingressada amb uns horaris de visita molt estrictes, amb molt poc suport a la lactància i amb visites que em diuen: “Que maca, la teva nena”, però no entenen que no tinc la meva filla amb mi. A més, algunes infermeres em deixen estar més temps amb la nena, d’altres menys i em pregunten per què insisteixo amb el pit, que la mataré de gana... Tinc el suport de la meva mare i la meva àvia, però em sento molt sola.
Després d’aquesta experiència decideix fer-se doula?
No en el primer moment, però em van arribant informacions i penso: Això és el que jo hauria necessitat, saber què podia haver demanat i què estava dins la llei i que t’han de deixar entrar quan el teu bebè plora. Tu no tens forces i no estàs per barallar-te amb ningú.
Quin és el paper de la doula?
Donar seguretat a la dona i mantenir l’ambient emocional estable i apte perquè ella pugui gaudir del seu part. Els nervis, l’ansietat, les pors i l’estrès fan segregar adrenalina, que atura el part fins a un cert moment.
Els parts són massa medicalitzats?
Sí. És que en aquest país l’escola de llevadores va estar tancada molts anys i els hi són en els parts són els ginecòlegs i no hi haurien de ser. Els ginecòlegs haurien de ser-hi en parts amb problemes, quan s’han de fer cesàries, ventoses o fòrceps i si no hi fossin segurament hi hauria menys cesàries, ventoses i fòrceps. Les llevadores estan preparades per acompanyar un part en bones condicions i saben que no es pot tenir pressa i que s’ha de ser pacient.
Però ara hi ha un corrent que retorna als parts naturals.
Les dones nascudes en el postfranquisme i educades als anys vuitanta en llibertat volen escollir i no permeten aquesta violència amagada que hi ha a les sales de parts. Quan una dona va a parir, tan se val, sigui qui sigui, li diuen: “Ai nena, maca, tranquil·la”, no sembla violència, però ho és i molta perquè t’estan infantilitzant i en el moment en què t’infantilitzen és com si no tinguessis drets. A partir d’aquí sorgeixen entitats com el Parto es Nuestro o Dona Llum.
Quins beneficis aporta la lactància?
Parim i lactem perquè som mamífers i és clar que si una dona no vol lactar pot fer el que vulgui. La llet materna és el millor aliment, està adaptat i és el bebè qui tria quan la pren, com la pren, la quantitat i la composició depenent de com mama. Quan hi ha qualsevol patogen a l’aire generes les defenses i les passes a la llet, però el fet de lactar no ha de ser per si millor o pitjor, sinó perquè és el que jo vull i és fins que el fill i la mare vulguin, és la vida de cadascú.
Socialment, la lactància té un límit?
Sí, però està canviat, com cada vegada hi ha més mares que tenen lactàncies prolongades, cada vegada està més normalitzat. Avui dia un nen d’un any lactant és normal, però hi ha nens que mamen fins als 7 o 8 i aquests no mamen al carrer, perquè els fa vergonya i si hi ha vergonya és perquè hi ha un tabú social.
Es pot canviar el món, canviant la manera de néixer?
Ho diu Michel Odent, un obstetre francès que va començar a estudiar l’oxitocina, l’anomenada hormona de l’amor. Just en el moment que el bebè neix hi ha el pic d’oxitocina més alt de la vida d’una dona. Això genera una gran capacitat d’estimar, si pots viure això, aquest nen posarà l’amor per sobre de tot. Odent ha vist que a tota cultura aquest moment s’altera tallant el flux d’oxitocina; aquí es talla el cordó massa aviat, a unes tribus africanes en aquell moment entren els nens del poblat cridant per espantar els mal esperits.
I a què respon això?
Ell ho explica perquè els humans som guerrers i si vols criar un nen guerrer i mares que permetin que els seus fills vagin a la guerra, ho has de tallar. Si això canviés i es permetés aquest moment la transformació seria molt gran.
La dona té suficient informació del que es trobarà quan va a un part?
De la que no hi ha és de les emocions, de tot el que et passa per dins. Una panxa és abstracta i encara que saps que tindràs un bebè no podem imaginar el que serà. També hi ha un pacte de silenci entre mares per fer veure que la maternitat és meravellosa i no passa res dolent i que ho viuràs amb la màxima felicitat i això no és així.
No tothom viu igual la maternitat.
Hi ha una dona que existia abans i que no existirà mai més i aquest dol l’hem de fer, perquè sempre seràs mare, tindràs 80 anys i tindràs un fill de 60 que et preocuparà perquè no es pot jubilar i l’han fet fora de la feina. A nivell de parella mai tornaràs a ser tu i jo, sinó que serà un triangle, un quadrat, en pentàgon... i això genera conflicte i s’ha de saber gestionar i donar eines perquè cada vegada que neix un fill s’han d’arribar a acords perquè el jo faig la meva i tu la teva ja no serveix.
Quina relació hi ha entre la maternitat i el sexe?
Tot el que té a veure amb reproducció és sexualitat. Ens quedem embarassades a través del sexe, durant l’embaràs hi ha estímul sexual, perquè el nostre úter que fa les contraccions de l’orgasme està eixamplat i totes les zones erògenes estan molt més sensibles. Hi ha dones per a qui tot això és molt agradable i d’altres que no poden suportar tanta sensibilitat. El part és sexual i hi ha moltes dones que pareixen tenint orgasmes.
Tot i el dolor?
És que no senten dolor, senten intensitat. El dolor té a veure amb la por i ens contrau. L’úter té fibres longitudinals i transversals, en una contracció es mou primer una i després l’altra. La por fa que això quedi garratibat i es fa una mena de rampa que crea dolor.
El ritme de vida que portem és compatible amb la maternitat?
No. Jo li preguntaria a les sueques i finlandeses a veure si funcionen els seus països o no funcionen. Jo crec que aquest funciona molt pitjor i no té a veure amb les baixes de les dones i la conciliació. Hi ha estudis que demostren que les dones quan són mares són més multitasca i que es tornen més intel·ligents per la capacitat de connectar coses i de millorar la logística.